Les bosses de nicotina, també conegudes com “*nicotine *pouches”, són un producte nou que està cridant molt l’atenció. A diferència del tabac tradicional, estes bossetes no tenen tabac. En el seu lloc, contenen nicotina sintètica i altres ingredients com una fibra anomenada cel·lulosa, un poc de sal (carbonat de sodi), àcid cítric i diferents sabors.

Què són les bossetes de nicotina i com funcionen?

Les bosses de nicotina s’usen posant-les entre el llavi de dalt i la geniva. Ací, la nicotina se solta i la teua boca l’absorbix. Es deixen posades des d’uns pocs minuts fins a una hora, i després es trauen sense engolir-les.

Segons l’informe de l’Institut  Federal per a valoració de Riscos (*BfR) d’Alemanya, estes bosses de nicotina es van veure per primera vegada a Suècia, els Estats Units i el Regne Unit en 2019.

La nicotina és l’ingredient principal d’estes bossetes i és el que més ens preocupa pels riscos que implica. Esta substància actua en el teu cervell i cos, la qual cosa pot fer que augmenten la teua pressió arterial i el teu ritme cardíac.

La quantitat de nicotina en cada bosseta varia molt; algunes poden tindre fins a 47.5 mg; els estudis mostren que almenys la mitat d’eixa nicotina s’absorbix en la teua sang, aconseguint nivells semblants als de fumar un cigarret normal, i fins i tot més alts amb les bossetes d’alta dosi. Esta ràpida absorció, sobretot en dosis altes, suggerix que poden ser tan addictives com els cigarrets.

El model suec: Un futur sense fum però amb nicotina?

Suècia ha aconseguit alguna cosa que semblava impossible per a molts: ser el primer país del món “sense fum”. Al novembre de 2024, la quantitat d’adults suecs que fumen va baixar de 5%, que és el número que l’Organització  Mundial de la Salut (OMS) usa per a dir que un país està “lliure de fum”. Això va passar 17 anys abans del que esperava la Unió Europea, on la mitjana de fumadors encara és 24%. Este èxit, al qual anomenen “el cas suec”, també significa que tenen una de les taxes més baixes de càncer de pulmó a Europa. 

Encara que el fum del tabac ha desaparegut dels carrers d’Estocolm, la nicotina seguix molt present en la vida dels suecs. Un de cada quatre adults consumix nicotina diàriament, una xifra semblant a la d’altres països europeus, però amb una diferència clau, ho fan usant “*snus”.

Tradicionalment, a Suècia s’ha comercialitzat el “*snus”, xicotetes bossetes de tabac d’administració oral. Encara que el “*snus” està prohibit en la major part de la Unió Europea, ha sigut objecte de debat pel seu potencial de reducció de danys en comparació amb els cigarrets. Un estudi suec ha demostrat que els consumidors de “*snus” no tenen més probabilitats de començar a fumar cigarrets, i fins i tot els fumadors que comencen a usar “*snus” tenen més probabilitats de deixar els cigarrets.

L’alarma a Espanya i la regulació pendent

Les bosses de nicotina ja es venen a Espanya i, si bé encara no són molt comunes, la seua popularitat està creixent i això ha encés les alarmes. La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) està preocupada i les considera un risc important per a la salut pública, sobretot per als jóvens. Això es deu al fet que es veuen molt en xarxes socials com *Tik *Tok, on es diu que ajuden a millorar el rendiment i la concentració.

Esta creixent visibilitat en plataformes digitals, on es presenten com una ferramenta per al rendiment, representa un risc addicional. Els jóvens, són els més vulnerables a les tendències en xarxes socials, podrien veure’s atrets per estos productes sense ser conscients dels riscos per a la seua salut i la possible addicció a la nicotina que comporten. La preocupació de *SEPAR radica en el fet que, esta percepció distorsionada oculte la realitat que les bosses de nicotina són, en essència, productes addictius amb possibles conseqüències a llarg termini.

Com les bosses de nicotina no tenen tabac, inicialment van evitar les regles del Ministeri de Sanitat. No obstant això, el Govern espanyol, ara vol limitar la nicotina en elles a 0.99 mg i prohibir que es mesclen amb estimulants. El secretari de Sanitat, Javier Padilla, diu que prohibirà els productes actualment comercialitzats, ja que les seues concentracions són superiors.

Grups de risc al consum de bosses de nicotina

L’Institut  Federal per a la Valoració de Riscos (*BfR) d’Alemanya ha identificat tres grups de risc principals en relació amb les bossetes de nicotina: xiquets, adolescents i no fumadors, a causa del potencial addictiu de la nicotina; dones embarassades i lactants, pels efectes en el desenrotllament fetal i el pas de la nicotina a la llet materna; i pacients cardiovasculars, pels coneguts efectes de la nicotina en el sistema cardiovascular.

Com poden afectar les bosses de nicotina a la nostra salut bucodental?

Encara que les bosses de nicotina ajuden a deixar de fumar, poden tindre alguns efectes menors en les genives i boca, estos efectes són molt menys nocius que continuar fumant.

Segons un informe de la revista mèdica *Cureus, quan uses pegats de nicotina, la nicotina entra a la teua sang i arriba a les teues genives. Un dels seus efectes més importants és que estreta els vasos sanguinis de les genives.

En reduir-se el flux de sang, les teues genives reben menys nutrients i oxigen, la qual cosa pot afectar la teua salut bucodental. A més, la nicotina també pot danyar les cèl·lules de les genives (anomenades fibroblasts) que són clau per a mantindre-les sanes i fortes. La nicotina pot fer que estes cèl·lules es reproduïsquen menys i es peguen pitjor, la qual cosa dificulta que les teues genives es reparen o es regeneren.

Un altre dels efectes secundaris dels pegats de nicotina és la boca seca, la qual cosa, si es manté, podria elevar el risc de tindre càries i altres infeccions en la boca.

En conclusió, si bé les bosses de nicotina presenten una alternativa al tabac tradicional que elimina els riscos associats a la combustió, el seu alt contingut de nicotina i el potencial d’addicció, juntament amb la presència de nitrosamines i els riscos per a grups vulnerables, exigixen una regulació acurada i una investigació exhaustiva i independent. El futur d’estos productes en el panorama de la salut pública dependrà en gran manera de com es gestionen estos riscos i de l’evidència que s’acumule sobre els seus efectes a llarg termini en la població.