La càries dental és una de les malalties més freqüents durant la infància. No obstant això, no tots els xiquets tenen el mateix risc de desenrotllar-la. Hi ha determinades situacions que poden fer que mantindre una bona salut bucodental siga més difícil i que, per tant, augmente la probabilitat que apareguen càries.

En el cas dels xiquets amb disminucions físiques o psicològiques, des de la Societat Espanyola d’Odontopediatria (SEOP) assenyalen diferents factors que poden afavorir l’aparició de càries. No es tracta que estos xiquets necessàriament vagen a tindre problemes dentals, sinó que algunes de les seues circumstàncies poden fer que necessiten major atenció i mesures de prevenció específiques.

Conéixer estos factors és el primer pas per a poder anticipar-se i cuidar la seua salut bucodental.

La higiene dental pot ser més complicada

Un dels principals factors de risc és la falta de destresa manual per a realitzar correctament la higiene oral.

Raspallar-se les dents requerix coordinació, precisió i capacitat per a accedir a totes les superfícies dentals. En alguns xiquets, determinades limitacions físiques poden dificultar que puguen subjectar correctament el raspall, realitzar els moviments necessaris o arribar a les zones més difícils de la boca.

Quan el raspallat no aconseguix eliminar adequadament la placa bacteriana, esta pot acumular-se al voltant de les dents i afavorir l’aparició de càries i altres problemes bucodentals.

Per això, en estos casos, el paper de pares, familiars o cuidadors pot ser especialment important. L’objectiu no és necessàriament que el xiquet no participe en la seua higiene, sinó adaptar el raspallat a les seues capacitats i ajudar-lo quan siga necessari.

Les alteracions del to muscular també poden influir

Un altre dels factors que assenyala la SEOP són les alteracions del to muscular que poden impedir una adequada masticació.

Mastegar correctament no sols és important per a processar els aliments. La pròpia funció de la boca forma part de la salut oral i qualsevol dificultat en este procés pot condicionar l’alimentació i els hàbits del xiquet.

Quan existixen dificultats per a mastegar, poden ser necessàries modificacions en la textura dels aliments. I ací trobem un altre dels factors que pot augmentar el risc de càries: les dietes de consistència blana.

Dietes blanes i riques en carbohidrats

En alguns xiquets poden ser necessàries dietes amb una consistència més blana, especialment quan existixen dificultats per a mastegar o engolir.

El problema apareix quan estes dietes són, a més, riques en carbohidrats, ja que determinats aliments poden afavorir el desenrotllament de càries si es consumixen amb freqüència i romanen durant més temps en contacte amb les dents.

Això no significa que una dieta blana provoque càries per si mateixa. L’alimentació ha d’adaptar-se sempre a les necessitats de cada xiquet, però és important tindre en compte la seua composició i mantindre una adequada higiene dental.

Per això, quan existixen necessitats especials d’alimentació, és recomanable que la família compte amb l’assessorament dels professionals que realitzen el seguiment del xiquet i que el *odontopediatra conega els seus hàbits alimentaris.

Quan el raspallat requerix col·laboració

La higiene bucodental diària pot convertir-se en un repte quan existixen alteracions psíquiques que dificulten la col·laboració durant el raspallat.

Per a moltes famílies, aconseguir que un xiquet es deixe raspallar les dents pot ser complicat. Si a més existixen dificultats per a comprendre, acceptar o col·laborar amb determinades rutines, la higiene pot resultar encara més difícil.

En estos casos, és important buscar estratègies adaptades a cada xiquet i establir una rutina que resulte el més predictible i senzilla possible.

El raspallat no hauria de convertir-se en una batalla diària. Pot ser necessari provar diferents horaris, posicions, raspalls o maneres d’acompanyar al xiquet fins a trobar aquella que millor funcione.

I, sobretot, no cal assumir que perquè el raspallat siga difícil no val la pena intentar-ho. Al contrari: precisament quan existixen més dificultats és quan la prevenció adquirix una major importància.

Compte amb alguns medicaments

Un altre factor que pot passar desapercebut és la medicació amb alt contingut en sucre.

Alguns medicaments pediàtrics poden presentar-se en forma de xarops i contindre sucres en la seua composició. Quan s’administren de manera freqüent, poden augmentar l’exposició de les dents a estos components.

Per això, si un xiquet pren medicació de manera habitual, és important informar el *odontopediatra. D’esta manera podrà valorar els seus hàbits, el seu risc individual de càries i establir les mesures preventives que considere necessàries.

Mai s’ha de modificar ni suspendre un medicament per este motiu sense consultar prèviament amb el professional sanitari que l’haja indicat.

Les característiques de les pròpies dents també importen

No tots els factors de risc estan relacionats amb els hàbits. Alguns tenen a veure directament amb les característiques de les dents.

La*SEOP assenyala les malformacions dentàries i els defectes en l’esmalt dental com altres factors que poden augmentar el risc de desenrotllar càries.

Les alteracions en la forma o estructura d’una dent poden fer que determinades zones siguen més difícils de netejar o afavorir l’acumulació de placa bacteriana.

En el cas dels defectes de l’esmalt, l’estructura que protegix la dent pot estar alterada, la qual cosa pot fer que determinades peces siguen més vulnerables.

Per això, les revisions odontològiques són especialment importants: permeten identificar estes característiques i establir mesures preventives abans que apareguen problemes.

La prevenció ha d’adaptar-se a cada xiquet

Quan parlem de salut bucodental infantil, no existix una única estratègia que funcione exactament igual per a tots.

En els xiquets amb disminucions físiques o psicològiques, és especialment important valorar quines dificultats concretes existixen i quines mesures poden ajudar a superar-les.

Pot ser necessari adaptar la tècnica de raspallat, comptar amb l’ajuda d’un cuidador, revisar l’alimentació, valorar la medicació que pren el xiquet o realitzar controls odontològics amb major freqüència.

L’objectiu sempre ha de ser el mateix: reduir els factors de risc i mantindre la boca el més sana possible.

A més, les famílies no tenen per què enfrontar-se soles a estes dificultats. El *odontopediatra pot orientar sobre la higiene, valorar l’estat de les dents i recomanar les mesures preventives més adequades per a cada cas.

Cuidar la boca també és cuidar el seu benestar

Una càries pot semblar un problema menor, però quan provoca dolor pot afectar l’alimentació, al descans i al benestar del xiquet. Per això, previndre-la és especialment important quan existixen circumstàncies que augmenten el risc.

La clau no està a buscar culpables ni a exigir una higiene perfecta. Està a conéixer les dificultats, anticipar-se a elles i adaptar les cures a les necessitats de cada xiquet.

Una bona higiene oral, una alimentació adequada, el control dels factors de risc, el seguiment professional i la implicació de la família poden marcar una gran diferència.

Perquè tots els xiquets tenen dret a gaudir d’una boca sana. I quan existixen necessitats especials, la prevenció i l’acompanyament poden ser encara més importants.