Quan parlem de la salut dels nostres fills, solem pensar en una bona alimentació, en les vacunes o en què facen exercici. No obstant això, moltes vegades deixem la salut bucodental en un segon pla… fins que apareix la primera càries.

La veritat és que la càries és una de les malalties més freqüents en la infància, però també una de les més fàcils de previndre. Amb uns hàbits senzills i un poc de constància, podem ajudar al fet que els més xicotets cresquen amb un somriure sa i evitar-los molèsties, tractaments i fins i tot por al dentista en el futur.

La prevenció comença molt abans que aparega una càries

Moltes famílies creuen que la primera visita al dentista ha de fer-se quan el xiquet ja té totes les dents o quan nota alguna molèstia. No obstant això, els especialistes recomanen acudir durant el primer any de vida.

La raó? Molt senzilla: l’objectiu no és tractar problemes, sinó evitar que apareguen.

En eixa primera visita, el *odontopediatra revisarà que tot vaja bé, resoldrà els dubtes dels pares i oferirà consells personalitzats sobre higiene, alimentació i hàbits saludables. A més, el xiquet començarà a familiaritzar-se amb la consulta dental des de xicotet, alguna cosa que ajuda molt al fet que les futures revisions siguen una experiència tranquil·la i positiva.

Els pares són la millor ferramenta per a previndre la càries

Durant els primers anys de vida, els xiquets depenen completament dels adults per a cuidar la seua boca. Són els pares els qui raspallen les seues dents, decidixen què mengen i establixen les rutines diàries.

Per això, la prevenció comença a casa.

No es tracta de fer-ho perfecte des del primer dia, sinó de crear xicotets hàbits que es mantinguen amb el temps. Raspallar les dents tots els dies, limitar el consum de sucre i acudir a les revisions periòdiques són gestos senzills que tenen un enorme impacte en la salut bucodental dels xiquets.

El raspallat: el millor aliat contra la càries

produïxen els bacteris de la boca. Per això és important raspallar-se les dents, almenys, dos vegades al dia utilitzant una pasta amb fluor adequada per a l’edat.

Alguns consells que convé recordar:

• Fins als 3 anys n’hi ha prou amb una quantitat de pasta similar a un gra d’arròs.
• Entre els 3 i els 6 anys, la quantitat recomanada és aproximadament de la grandària d’un pésol.
• A partir d’eixa edat, pot augmentar-se progressivament.

I hi ha un altre detall que moltes famílies desconeixen: després del raspallat no fa falta esbandir-se amb aigua. L’ideal és escopir l’excés de pasta perquè el fluor romanga més temps sobre les dents i continue protegint-los.

A més, encara que els xiquets vulguen raspallar-se sols, és important que un adult supervise el raspallat fins als 7 o 8 anys aproximadament, ja que abans encara no tenen la destresa suficient per a fer-ho correctament.

El sucre importa… però també quan es pren

Segur que tots sabem que el sucre afavorix l’aparició de càries. El que potser no és tan conegut és que la freqüència amb la qual es consumix és quasi tan important com la quantitat.

Cada vegada que un xiquet pren un aliment o una beguda ensucrada, els bacteris de la boca produïxen àcids que ataquen l’esmalt dental. Si eixos “atacs” es repetixen moltes vegades al llarg del dia perquè el xiquet va picant constantment, les dents tenen menys temps per a recuperar-se.

Per això, a més de reduir el consum de dolços i refrescos, és recomanable:

• Evitar el picotege continu entre hores.
• Oferir aigua com a beguda principal.
• Incloure fruites i verdures diàriament.
• Mantindre una alimentació variada i equilibrada.

No fa falta prohibir per complet els aliments dolços, però sí que reservar-los per a moments puntuals i evitar que formen part de la rutina diària.

Les revisions també servixen per a previndre

Moltes persones pensen que anar al dentista només té sentit quan hi ha dolor. No obstant això, les revisions periòdiques són precisament les que permeten evitar que eixe dolor arribe a aparéixer.

Durant estes visites, el professional pot detectar lesions molt xicotetes que encara no produïxen símptomes, valorar el risc de càries de cada xiquet i recomanar les mesures preventives més adequades per a cada cas.

A més, en alguns xiquets pot ser recomanable aplicar vernissos de fluor o col·locar segelladors de fissures en els primers molars permanents. Són tractaments ràpids, indolors i molt eficaços per a reforçar la protecció enfront de la càries.

Cada xiquet és diferent

No tots els xiquets tenen el mateix risc de desenrotllar càries.

Hi ha xicotets que, pels seus hàbits d’alimentació, per haver tingut càries anteriorment o per altres circumstàncies familiars, necessiten un seguiment més estret. Per això el dentista realitza una valoració individual en cada revisió i adapta les recomanacions a cada cas.

L’important és entendre que previndre sempre resulta molt més senzill, còmode i econòmic que haver de tractar una càries quan ja ha aparegut.

Un somriure sa comença amb xicotets gestos

La prevenció de la càries no depén de fer coses complicades. En realitat, consistix a repetir cada dia uns hàbits molt senzills: raspallar les dents amb pasta fluorada, cuidar l’alimentació, limitar el sucre i acudir regularment al dentista.

Són xicotets gestos que a penes ocupen uns minuts, però que poden marcar la diferència durant tota la vida.

Perquè una boca sana no sols significa tindre unes dents boniques. També significa que els xiquets puguen menjar, parlar, somriure i créixer sense dolor, amb confiança i amb una bona salut que els acompanye en el futur.