D’acord amb les dades proporcionades per la Societat Espanyola de Disfunció Craniomandibular i Dolor Orofacial (SEDCYDO) , prop del 70% de la població espanyola patix bruxisme, un percentatge molt elevat, que va patir un augment després de la pandèmia de la COVID-19.

Les causes són variades, encara que en molts dels casos s’associen amb l’estrés i l’ansietat. A més els seus símptomes s’expandixen més enllà de la cavitat oral: el bruxisme també pot produir dolors musculars en coll, esquena i maldecaps.

En general, quan es parla de bruxisme se sol fer una associació automàtica a un patiment que afecta en exclusiva a les dents o a l’aparell masticatori, quan en realitat és més complex i la seua simptomatologia afecta a més àrees del cos. Pot tindre lloc tant quan el pacient es troba despert, com quan s’està adormit. El bruxisme és, de fet, un dels trastorns del son més comuns.

D’acord amb la Societat Espanyola d’Ortodòncia, el bruxisme del somni ha sigut definit com un trastorn del moviment vinculat amb el  caracteritzat per la presència de moviments involuntaris i inconscients dels músculs masticatoris que ocasionalment també comporten la presència de sorolls de rechinamiento dentari.

Com esmentem, este estrényer i grinyolar les dents pot produir-se també quan el pacient està despert, i encara que és freqüent, existixen més estudis sobre el bruxisme nocturn.

Les causes del bruxisme

Els factors que poden desencadenar el bruxisme són variats. Hi ha alguns que es donen amb més freqüència que uns altres, però en última instància cada cas és únic. Al llarg dels anys i després de múltiples estudis s’ha arribat a la conclusió que l’origen del bruxisme és multifactorial.

Entre les causes associades al bruxisme, es troben:

• Factors genètics. És comú que el bruxisme es done en diversos membres d’una família o que quan es diagnostique un cas de bruxisme hi haja antecedents familiars.
• Ingesta d’uns certs fàrmacs o drogues. Per exemple, se sap que alguns medicaments com a antidepressius, fluoxetina i paroxetina, poden causar bruxisme.
• Estrés emocional. La tensió emocional pot produir tensió muscular, i el grinyolar i estrényer les dents és una resposta física inconscient davant la necessitat d’expressar i alliberar l’estrés. El problema és que no és una resposta funcional.
• Malalties del sistema nerviós central. La desregulació del sistema nerviós central o presència d’algunes anomalies o patologies poden produir bruxisme.
• Síndrome d’Apnea Hipopnea Obstructiva del Somni (SAHOS). Estudis han vinculat la presència d’esta síndrome amb casos de bruxisme.

Símptomes i tractament del Bruxisme

El bruxisme pot desencadenar una simptomatologia variada, afectant significativament la qualitat de vida i el benestar del pacient. Això fa que siga necessària l’aplicació d’un tractament adequat, que aconseguisca pal·liar els símptomes, incloent també el tractament de les causes.

Entre els símptomes més freqüents del bruxisme es troben l’erosió  i el desgast dental, dolor mandibular, cefalees tensionals, dolors musculars que s’expandixen al coll i fins i tot a la part alta de l’esquena, hipertròfia i dolor de la musculatura masticatòria (maseterina i temporal) i fractures dentàries.

El tractament del bruxisme és multidisciplinari i se sol enfocar a tres nivells:

• A nivell ocluso-dental.

Es duu a terme fonamentalment mitjançant l’ús de fèrules oclusals, que si bé no eliminen el bruxisme, si que prevenen el desgast dental que s’associa a este. Existixen diferents tipus de fèrula per a alleujar símptomes vinculats amb el bruxisme i és de vital importància  que es duga a terme un bon diagnòstic per a determinar quina fèrula és més adequada per al pacient. En moltes ocasions el rechinamiento que s’associa al bruxisme del somni continuarà al llarg del temps, la qual cosa tindrà com a conseqüència el progressiu desgast de la fèrula.

• Atenció psicològica i gestió de l’estrés

Aprendre a canalitzar l’estrés i l’ansietat resulta clau per a disminuir la simptomatologia del bruxisme perquè precisament troba part del seu origen en ells. Pot ser convenient començar teràpia psicològica o aprendre tècniques de relaxació i meditació així com teràpies de tipus cognitiu-conductual, entre altres.

• Tractament de tipus farmacològic

En aquells casos en els quals el bruxisme es produïsca a conseqüència de l’ansietat i l’estrés, a més de la teràpia psicològica, podria estimar-se oportuna la seua complementació amb tractament d’ansiolítics, com el clonazepam o busparina, o antidepressius, sempre que s’estipule pel professional corresponent.

Iniciar un tractament contra el bruxisme i la seua simptomatologia pot millorar considerablement la qualitat de vida del pacient.