Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) no sols afecten el cos, a l’estat emocional o a les relacions socials. També tenen un impacte profund —i moltes vegades desconegut— en la salut de la boca.

A Espanya, s’estima que més de 245.000 jóvens patixen un TCA, i la majoria dels casos es concentren entre els 15 i els 24 anys, sent la bulímia més freqüent que l’anorèxia. Mentres les complicacions mèdiques més conegudes solen ocupar els titulars, la salut oral sol quedar en un segon pla… però no deuria.

Des de la Fundació Dental Espanyola (FDE) recorden que la boca també patix les conseqüències de la malnutrició, les porgues i els desequilibris emocionals, i que estos danys poden ser irreversibles si no es detecten i es tracten a temps.

En este article et comptem, de manera clara i pròxima, com l’anorèxia i la bulímia afecten les dents, genives i teixits de la boca, quins símptomes poden aparéixer i per què és tan important acudir al dentista com part del tractament integral.

TCA i salut oral: una relació inseparable

Els *TCA com l’anorèxia nerviosa i la bulímia provoquen canvis significatius en tot l’organisme, i la boca no és una excepció.
Els tres factors que més contribuïxen al mal oral són:

1. La malnutrició
2. La deshidratació
3. Els vòmits repetits (en el cas de la bulímia i l’anorèxia purgativa)

A això se suma, en moltes ocasions, l’estrés, l’ansietat, el consum d’uns certs medicaments i hàbits alimentaris desordenats, que augmenten encara més el risc de desenrotllar malalties bucodentals.

Com afecten els TCA a la salut oral

A continuació detallem les principals alteracions que pot presentar la boca en pacients amb anorèxia i bulímia.

1. Mucosa oral: ferides, inflamació i dolor

Les mucoses —és a dir, els teixits blans que recobrixen la boca i les genives— són molt sensibles a la falta de nutrients essencials.

La FDE explica que en estos pacients és habitual trobar:

• Enrogiment i inflamació de les mucoses.
• Úlceres doloroses i ferides en la llengua o a l’interior de la boca.
• Fissures en els llavis o clivelles en les comissures (queilitis).
• Major facilitat per a desenrotllar infeccions fúngiques, com la candidiasi oral.

Estes lesions apareixen a causa de la deficiència de vitamines —sobretot vitamina C, B1, B6 i B12—, molt freqüent en la malnutrició prolongada.

2. Dents: erosió de l’esmalt i càries

És potser el mal més conegut i, al mateix temps, un dels més greus.

Els vòmits repetits exposen les dents a àcids gàstrics extremadament corrosius. Amb el temps, l’esmalt es va desgastant, la qual cosa provoca:

• Erosió dental (les dents es tornen més fins i fràgils).
• Aparició de xicotetes estelles en les vores *incisales.
• Sensació de dents “molt brillants” a causa del poliment per l’àcid.
• Canvi de color: amarilleamiento progressiu en deixar exposada la dentina.

A més, els pacients amb *TCA solen tindre:

• Pitjor higiene dental a causa del cansament, l’ansietat o la falta de rutines clares.
• Una saliva més àcida, que afavorix la càries.
• Dietes riques en hidrats de carboni, especialment en bulímia, on poden alternar-se fartades amb porgues.

Tot això crea l’escenari perfecte perquè apareguen càries múltiples, sensibilitat intensa i fins i tot fractures dentals.

3. Saliva: boca seca i més risc d’infeccions

La saliva és un protector natural de les dents: neutralitza àcids, arrossega restes de menjar i ajuda a mantindre les genives sanes.

En pacients amb anorèxia i bulímia és freqüent trobar xerostomia, és a dir, sequedat bucal. Per què ocorre?

• Malnutrició i deshidratació
• Estrés i ansietat crònica
• Medicaments, especialment antidepressius
• Baixos nivells d’electròlits

Una boca seca augmenta notablement el risc de:

• Càries
• Mal alé
• Infeccions per fongs (candidiasis)
• Dificultat per a engolir i parlar

4. Genives: inflamació i malaltia periodontal

Les genives també es veuen molt afectades pels *TCA.

Els pacients presenten amb freqüència:

• Gingivitis (genives inflamades, roges i amb sagnat)
• Major risc de periodontitis, una infecció greu que danya l’os que sosté les dents
• Bruxisme o apretamiento dental, a causa de l’ansietat, que empitjora encara més la inflamació i el dolor

Quan la periodontitis avança, pot fins i tot provocar mobilitat dental i pèrdua de dents.

Canvis estètics visibles

Més enllà dels símptomes, hi ha senyals físics que poden alertar a familiars i professionals:

• Dents groguenques o amb aspecte desgastat
• Vores dentals esmolades o fracturats
• Llavis secs o lesionats
• Somriure poc harmònic pel desgast de les peces

Estos canvis estètics no sols afecten la salut, sinó també a l’autoestima del pacient, que ja de per si mateix sol estar molt compromesa pel trastorn.

Símptomes habituals

Les persones amb *TCA poden experimentar:

• Sensibilitat al fred, calor o aliments àcids
• Episodis de dolor dental per càries o erosió
• Sensació de boca ardent
• Dificultat per a mastegar uns certs aliments
• Dolor mandibular per bruxisme

Estos símptomes solen empitjorar amb el temps si no s’aborda la causa principal: el trastorn alimentari.

El paper del dentista en el tractament dels TCA

La salut oral és una peça clau del benestar general, especialment en persones amb anorèxia o bulímia. El dentista pot:

• Detectar signes primerencs (a vegades abans que altres professionals).
• Tractar les lesions bucals per a evitar que progressen.
• Alleujar el dolor i millorar la qualitat de vida.
• Col·laborar amb psicòlegs, psiquiatres i metges en un enfocament multidisciplinari.

És fonamental acudir cada 3–6 mesos al dentista per a controlar l’erosió, càries i estat de les genives.

L’anorèxia i la bulímia són trastorns complexos que requerixen suport mèdic, psicològic i familiar. La salut oral és una part més (i molt important) d’eixa cura integral.

Si tu o algú pròxim està bregant amb un TCA, recorda: no estàs només/a, i demanar ajuda és un acte de valentia. El dentista pot ser un aliat clau en este camí cap a la recuperació i el benestar.