Els pírcings orals, especialment en la llengua, els llavis i les galtes, s’han tornat una expressió popular d’individualitat i estil, particularment entre adolescents i jóvens adults. No obstant això, la seua popularitat també ha posat de manifest un augment en els problemes de salut associats, la qual cosa ha portat a l’Associació Dental Americana (ADA, per les seues sigles en anglés) a recomanar precaució o, fins i tot, evitar este tipus de perforacions.

Els riscos per a la salut que impliquen els pírcings orals són múltiples i abasten des d’infeccions i danys en dents i genives, fins a complicacions greus com l’obstrucció de les vies respiratòries.

Què és un pírcing oral?

Un pírcing oral es referix a qualsevol perforació dins de la boca o en els seus voltants, incloent-hi la llengua, el llavi i la galta, en la qual s’inserix una peça de joieria. Este tipus de perforacions requerix travessar teixit bla, i depenent de la ubicació i el tipus de joieria utilitzada, pot portar a diverses complicacions de salut.

El lloc més comú per a posar-los sol ser la llengua, encara que també és comuna veure pírcings en els llavis o les galtes.

Riscos immediats dels pírcings orals

Igual que qualsevol altra intervenció que implique una perforació en la pell o en un teixit bla, el pírcing oral pot causar dolor i molèsties immediates. Els riscos de complicacions són presents tant durant el procediment de perforació com en el període de cicatrització inicial.

Els riscos comuns en la fase immediata inclouen:

• Inflor i sagnat: La llengua i els llavis són àrees altament vascularitzades, per la qual cosa una perforació pot provocar un sagnat significatiu o inflamació severa. Esta inflamació pot dificultar funcions bàsiques com la respiració, la parla o la deglució i, en casos greus, pot derivar en una obstrucció de les vies respiratòries.
• Dolor i incomoditat: Encara que el dolor és una reacció esperada durant el procés de curació, algunes persones experimenten una sensibilitat i incomoditat major que pot durar setmanes. Esta sensació pot dificultar a l’hora de mastegar i parlar, afectant la qualitat de vida de l’individu.

Infeccions: L’amenaça constant

Una de les principals preocupacions amb els pírcings orals és el risc elevat d’infecció. La boca alberga una gran quantitat de bacteris, i qualsevol perforació permet que estos microorganismes penetren en els teixits blans, la qual cosa pot portar a infeccions locals o fins i tot sistèmiques.

Els factors que augmenten el risc d’infeccions són:

• Manipulació del pírcing: Moltes persones tendixen a tocar o moure el pírcing, la qual cosa incrementa l’exposició a bacteris i el risc d’infecció. Les joies per a pírcings poden acumular bacteris en les seues superfícies, especialment si no es netegen amb regularitat.
• Infeccions severes: En alguns casos, les infeccions poden progressar i provocar complicacions greus. S’han documentat casos d’angina de Ludwig, una cel·lulitis que s’estén ràpidament per l’àrea submandibular, sublingual i submental, que requerix intervenció quirúrgica i tractament antibiòtic.

Els efectes a llarg termini: Danys en dents i genives

Els efectes a llarg termini d’un pírcing oral solen ser encara més preocupants, ja que poden comprometre la salut bucal de manera significativa.

Diversos dels riscos inclouen:

• Fractures i desgast dental: La joieria del pírcing pot entrar en contacte constant amb les dents, la qual cosa produïx desgast de l’esmalt dental i augmenta el risc de fractures o astillamientos. Esta fricció repetitiva és comuna en els pírcings de la llengua, especialment si la persona tendix a mossegar la joieria sense adonar-se.
• Recessió gingival: Les genives també són vulnerables al mal causat pel frec constant de la joieria. Este desgast crònic pot portar a una recessió de les genives, un problema irreversible que exposa les arrels de les dents i augmenta el risc de càries i sensibilitat dental. D’acord amb estudis recents, s’ha observat recessió gingival en aproximadament el 50% de les persones que tenen pírcings en els llavis i en el 44% d’aquells amb pírcings en la llengua.
• Abscessos i granulomes: Les infeccions persistents poden provocar la formació d’abscessos, que són acumulacions de pus causades per una infecció bacteriana. Estos poden resultar dolorosos i, en alguns casos, requerir intervenció mèdica per al seu drenatge. A més, poden desenrotllar-se granulomes, que són embalums formats per teixit inflamat al voltant del pírcing.

Altres riscos i complicacions 

A part dels danys en dents i genives, els pírcings orals poden generar problemes menys comuns però igual de significatius per a la salut bucal i general.

Com, per exemple, l’obstrucció de les vies respiratòries per inflamació severa o l’aspiració d’una peça del pírcing que puga soltar-se. Això és perillós en situacions en les quals l’accés ràpid o atenció mèdica puga ser limitada.

També pot provocar al·lèrgies i dermatitis de contacte als materials del pírcing, especialment en aquelles joies que contenen níquel. El que pot causar picazón, enrogiment i inflamació en l’àrea perforada.

A més, els pírcings orals poden dificultar o fins i tot impedir uns certs procediments odontològics, com les radiografies. Els pírcings poden obstruir la visió dels teixits subjacents, la qual cosa complica el diagnòstic i tractament de problemes dentals.

Un altre dels riscos dels pírcings orals és la hipersalivación i alteracions de la parla ja que el cos pot reaccionar a la presència dels pírcings amb un augment de la producció de saliva, la qual cosa pot afectar la claredat de la parla.

Recomanacions i mesures preventives

Per a aquells que ja tenen un pírcing oral, existixen algunes recomanacions que poden minimitzar el risc de complicacions:

• Manteniment d’una higiene adequada: És fonamental raspallar-se les dents i esbandir-se amb un antisèptic sense alcohol de manera regular. També és important netejar la joieria per a reduir l’acumulació de bacteris.
• Evitar manipular el pírcing: No tocar-ho, ni moure-ho per a evitar introduir bacteris i reduir el risc d’infecció.
• Seleccionar materials de qualitat: Els pírcings fets de materials sintètics com el politetrafluoroetileno tenen menor colonització bacteriana que els d’acer o titani.
• Realitzar visites regulars al dentista: Els dentistes poden detectar signes primerencs de mal dental o gingival i d’esta manera, aconsellar-te sobre com minimitzar els riscos associats al pírcing.

La clau per als qui ja tenen un pírcing oral és la prevenció mitjançant pràctiques d’higiene rigoroses i visites regulars al dentista. Però l’ADA, juntament amb altres professionals de la salut dental, advertix sobre els riscos i desaconsella este tipus de perforacions a causa de les complicacions que poden afectar seriosament la qualitat de vida de qui li’ls fa.

Font: ADA