Durant l’embaràs, la dona experimenta diversos canvis fisiològics en el seu organisme i és habitual que la boca també patisca  alteracions durant els mesos de gestació. A pesar que la gingivitis o l’aparación de càries se sol associar com una cosa normal en esta etapa de la nostra vida, la veritat és que no ho és i es poden i deuen evitar.

A partir de l’eembarazo se segreguen una sèrie d’hormones (estrògens i progestàgens) que modifiquen l’entorn de la geniva, facilitant l’augment de la inflamació amb major sagnat, enrogiment i augment del gruix dels teixits que envolten la dent. Esta afectació és denominada gingivitis gestacional i es presenta en dos de cada tres dones, segons ha indicat la Societat Espanyola de Periodòncia  i Osteointegració (SÀPIA) en un dels seus informes.

A pesar que l’embaràs per si mateix no causa gingivitis, la veritat és que  pot agreujar malalties periodontals que ja existien abans del període de gestació, per això és imprescindible la prevenció.

Les alteracions bucals que solen patir les embarassades són:

• Malaltia periodontal
• Càries
• Mobilitat dentària
• Epúlide de l’embaràs (es forma en les genives o la part de blana de la boca)
• Erosió dental
• Xerostomia
• Sensibilitat dental
• Halitosis (mal alé)

Què fer per a mantindre la boca sana durant l’embaràs?

Abans de res, si tens previst quedar-te embarassada, des del Col·legi d’Odontòlegs de València (ICOEV) et recomanem acudir a una revisió bucodental prèvia per a detectar i solucionar qualsevol patologia que pugues presentar.

Mantingues una bona salut bucodental abans de l’embaràs

Amb una correcta salut bucodental de la mare abans de quedar-se embarassada, es poden evitar molts dels problemes associats a la gestació, com poden ser la gingivitis o les càries.

Si vols evitar patir càries o gingivitis durant l’embaràs, has de raspallar-te les dents amb pasta fluorada almenys dos vegades al dia i posar l’accent, almenys una vegada al dia, en la higiene interdental. Si tens predisposició a patir càries, no dubtes en utilitza un col·lutori de fluor i agents antimicrobians.

Cuida la teua alimentació

Una dieta rica en carbohidrats incrementa el risc d’inflamació i sagnat gingival, és per això que des de l’ICOEV et recomanem consumir micronutrients com la vitamina D, el calci, la vitamina K o fosfats, evitant així un impacte negatiu en la mineralització dental, qualitat i grandària de les nostres dents.

Acudix al teu dentistes per a garantir que tot va bé

Tal com hem dit en anteriors ocasions, desmitificant la creença popular, acudir al dentista durant l’embaràs no és perillós ni per a la mare ni per al fetus.

Des de la Fundació Denta Espanyola (FDE) asseguren que no solament és segur anar al dentista sinó que forma part de la cura integral durant l’embaràs.

Les fluctuacions hormonals durant l’embaràs poden afectar les genives originant una inflamació denominada gingivitis de l’embaràs. Una tartrectomia en el primer trimestre acompanyada dels deguts consells d’autocures pot previndre estos problemes, per això és molt important acudir al dentista durant els 9 mesos que sol durar l’embaràs.

Conseqüències dels problemes bucals durant l’embaràs

Els problemes bucodentals a més d’afcetar a la nostra concentració, rendiment esportiu i al nostre dia a dia també pot afectar l’embaràs segons afirma la SÀPIA.

Tant és així que, patir problemes bucodentals durant l’embaràs pot portar-te problemes tant a tu com al fill que estàs esperant, ja que és relativament fàcil que els bacteris que provoquen la càries puguen passar de la boca de la mare al bebé.

A més, les dones que presentaven una malaltia de les genives abans de quedar-se embarassades tinen fins a 5 vegades més risc de patir preeclàmpsia durant l’embaràs. La preeclàmpsia és una de les principals causes de mortalitat i morbiditat materna i neonatal.

Des d’ICOEV, et recordem que les malalties bucodentals empitjoren durant el període de gestació, ja que les genives es tornen més vulnerables perquè es reduïx el flux salival, la qual cosa augmenta el risc de càries i produïx una erosió àcida en les dents superiors a causa dels vòmits que se solen associar a l’embaràs.