Sagnes un poc en raspallar-te les dents. No fa mal, no et preocupa, i probablement penses que ha sigut per raspallar-te massa fort.

La periodontitis no arriba de colp. No és un queixal que un dia comença a fer mal. És més prompte un lladre silenciós: entra sense fer soroll, s’instal·la en les genives i, mentres tu seguixes amb la teua vida, va debilitant a poc a poc l’os que sosté les teues dents. Quan per fi t’adones que alguna cosa va malament, perquè una dent es mou, perquè la geniva ha “baixat” o perquè el mal alé ja no es va amb el raspallat, la malaltia porta temps treballant.

Des del Col·legi d’Odontòlegs de València volem explicar-te, sense tecnicismes innecessaris, què és realment la periodontitis, per què li passa a tanta gent i què pots fer perquè no et passe a tu.

Llavors, què és exactament la periodontitis?

La periodontitis és una infecció crònica de les genives i de l’os que subjecta les teues dents. Tot comença amb la gingivitis, eixa inflamació lleu de les genives que sagnen però que, si es tracta a temps, es cura sense deixar rastre. El problema apareix quan eixa gingivitis s’ignora durant mesos o anys: els bacteris es fiquen cada vegada més profund, es formen xicotetes bosses entre la dent i la geniva, i l’os que hi ha davall comença a perdre’s. Eixe os no torna. Per això la periodontitis, a diferència de la gingivitis, ja no és del tot reversible: es pot frenar, es pot controlar, però el que s’ha perdut no es recupera només.

No estàs sol: és molt més comú del que crees

Si t’acaben de diagnosticar periodontitis, és fàcil sentir que t’ha tocat la mala sort. Però les xifres conten una altra història. L’Organització Mundial de la Salut calcula que mil milions de persones en el món conviuen amb alguna forma greu de malaltia periodontal.

Dit d’una altra forma: si estàs llegint això perquè et sagnen les genives, hi ha moltes probabilitats que la persona asseguda al teu costat en l’autobús també hauria d’estar llegint-lo.

Per què a unes persones els passa i a unes altres no?

La causa de fons sempre és la mateixa: la placa bacteriana que s’acumula sobre les dents quan no s’elimina bé amb el raspallat i el fil dental. Amb el temps eixa placa s’endurix, es convertix en carrall, i ja no hi ha raspall que la lleve a casa. Però hi ha alguna cosa més que decidix qui té més paperetes de desenrotllar periodontitis i a qui se li complica més ràpid.

El tabac és, amb diferència, un dels grans acceleradors de la malaltia. La diabetis també juga un paper molt important: fins a un 60% de les persones amb diabetis acaben desenrotllant algun grau de malaltia periodontal, i la relació funciona en els dos sentits, perquè unes genives malaltes també dificulten controlar el sucre en sang. A això se sumen l’edat, el risc es dispara a partir dels 40-50 anys, una higiene bucal insuficient i, senzillament, no xafar la consulta del dentista amb la freqüència que deuríem.

Els senyals que les teues genives t’estan manant

Ací està la part més important d’este article, perquè detectar la periodontitis a temps ho canvia tot. Para atenció si notes:

• Sagnat en raspallar-te o en usar fil dental, encara que siga “només un poc”.
• Genives roges, unflades o que han canviat d’aspecte
• La sensació que les dents “es veuen més llargs” que abans.
• Mobilitat en alguna dent, encara que siga lleu.
• Mal alé que no desapareix per molt que et raspalles.

Cap d’estos símptomes hauria de normalitzar-se ni posposar-se. Si et sona algun, demana cita amb un odontòleg col·legiat abans que el problema avance.

El que passa en la teua boca no es queda en la teua boca

Un dels descobriments més interessants dels últims anys és que la periodontitis no és només un assumpte dental. Investigadors de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic estan estudiant la seua possible relació amb l’Alzheimer: la hipòtesi és que els bacteris de la boca podrien viatjar pel torrent sanguini fins al cervell i contribuir a processos d’inflamació neuronal. Encara no hi ha una relació causal confirmada, però el vincle amb la diabetis sí que està molt més establit, i funciona en les dos direccions. Cuidar les teues genives, en resum, és cuidar bastant més que el teu somriure.

En consulta, el diagnòstic es fa amb una sonda periodontal que mesura la profunditat d’eixes bosses que es formen entre dent i geniva, complementada quasi sempre amb radiografies que mostren quant os s’ha perdut realment. És un procés senzill, indolor i que en pocs minuts dona una foto bastant clara d’en quin punt està la teua salut periodontal.

Té solució?

Sí, i la bona notícia és que en la majoria dels casos es pot frenar per complet. El tractament habitual es diu raspat i allisat radicular: una neteja professional en profunditat que retira els bacteris i el carrall allotjats sota la geniva i permet que el teixit torne a adherir-se a la dent. En paral·lel, cal actuar sobre el que ha afavorit la malaltia: deixar el tabac, controlar la diabetis o altres malalties cròniques, i millorar de veritat la higiene diària. Els antibiòtics es reserven per a casos puntuals, i en les situacions més avançades existixen tractaments periodontals específics per a intentar regenerar part del perdut.

No fa falta esperar que aparega un símptoma per a començar a cuidar-te. Amb estos hàbits, la majoria dels casos de periodontitis es poden evitar:

• Raspalla’t les dents almenys dos o tres vegades al dia.
• Usa fil dental o raspalls interdentals tots els dies, no sols quan et recordes.
• Cuida la teua alimentació i controla les malalties cròniques que pugues tindre.
• Si fumes, deixar-ho és probablement el millor que pots fer per les teues genives.
• Visita al teu odontòleg una o dos vegades a l’any, encara que sentes que “tot està bé”.

La periodontitis no avisa amb dolor, avisa amb detalls xicotets que és molt fàcil passar per alt. I ací està el parany: quan finalment fa mal o es mou una dent, la malaltia ja porta molt camí recorregut. La bona notícia és que, detectada a temps, es controla perfectament bé.

Des del Col·legi d’Odontòlegs de València t’animem a no esperar al següent senyal d’alarma. Una revisió amb un professional col·legiat hui pot estalviar-te, demà, molt més que una geniva que sagna.