 Identificació RIDO |
 96/374 49 61 |
 icoev@icoev.es |
 |
 |
Menú
La salut bucodental és una part fonamental de la salut general i del benestar de qualsevol persona. No obstant això, en els pacients amb discapacitat, mantindre una boca sana pot presentar desafiaments addicionals relacionats amb limitacions físiques, cognitives, mèdiques o socials. Les dificultats per a realitzar una correcta higiene oral, l’ús de determinats medicaments, unes certes condicions mèdiques associades o les barreres d’accés a l’atenció odontològica fan que algunes patologies bucodentals siguen especialment freqüents en este col·lectiu. Conéixer estos problemes i actuar de manera preventiva és clau per a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i evitar complicacions que poden afectar no sols la boca, sinó també a la salut general. La càries dental: una de les patologies més freqüentsLa càries és una malaltia multifactorial que provoca la destrucció progressiva dels teixits dentals. Es produïx quan determinats bacteris de la boca *metabolizan els sucres de la dieta i generen àcids capaços de desmineralitzar l’esmalt. En persones amb discapacitat severa, la prevalença de càries sol ser més elevada a causa de múltiples factors:
La saliva exercix un paper fonamental en la protecció de les dents. Quan la seua producció disminuïx, augmenta considerablement el risc de càries. Per això, la prevenció ha de basar-se en revisions periòdiques, higiene oral adaptada a les capacitats de cada pacient, control de la dieta i aplicació de mesures preventives com a fluor o segelladors quan estiguen indicats. Malaltia periodontal: quan les genives es veuen afectadesLa malaltia periodontal engloba dos grans problemes: la gingivitis i la periodontitis. La gingivitis consistix en una inflamació de les genives provocada per l’acumulació de placa bacteriana. Si no es tracta adequadament, pot evolucionar cap a una periodontitis, una malaltia més greu que afecta els teixits que sostenen les dents. Les persones amb discapacitat solen presentar un major risc de malaltia periodontal a causa de les dificultats per a eliminar correctament el biofilm dental. A més, algunes malalties sistèmiques o alteracions genètiques poden afavorir l’aparició de problemes periodontals més agressius. Un exemple especialment conegut és la síndrome de *Down, on la periodontitis sol desenrotllar-se de forma més precoç i severa que en la població general. La malaltia periodontal no sols compromet la salut de les dents. Nombrosos estudis han demostrat la seua relació amb altres malalties sistèmiques, per la qual cosa mantindre unes genives sanes és fonamental per al benestar global del pacient. Halitosis: més enllà del mal aléLa halitosis, coneguda comunament com a mal alé, és una altra alteració freqüent. En la majoria dels casos, el seu origen es troba en la pròpia cavitat oral. Els bacteris presents sobre la llengua, les genives o les bosses periodontals produïxen compostos sulfurats volàtils responsables de l’olor desagradable. L’aparició de *halitosis sol estar relacionada amb:
Encara que menys freqüent, també pot estar associada a determinades malalties sistèmiques com a diabetis, patologies hepàtiques, insuficiència renal o problemes respiratoris. La neteja de la llengua, el raspallat adequat i el tractament de la causa subjacent solen ser fonamentals per a controlar este problema. Traumatismes dentals: un risc freqüentEls traumatismes dentals són especialment habituals en persones amb alteracions neuromotoras, epilèpsia o determinades discapacitats intel·lectuals. Les caigudes, colps accidentals o crisis convulsives poden provocar:
La fractura de la corona dental és una de les lesions més freqüents. En cas de traumatisme, és important acudir al dentista al més prompte possible per a valorar la gravetat de la lesió i augmentar les possibilitats de conservar la dent. Quan es produïx una avulsió dentària, el temps d’actuació és determinant. Si és possible, la dent ha de conservar-se en llet o sèrum fisiològic mentres s’acudix urgentment a la consulta. La prevenció mitjançant protectors bucals en activitats esportives i l’adaptació de determinats entorns pot ajudar a reduir este risc. Erosió dental: el desgast silenciósL’erosió dental consistix en la pèrdua progressiva de l’esmalt degut al contacte continuat amb substàncies àcides. A diferència de la càries, este procés no és provocat directament per bacteris. Les causes poden ser: Factors intrínsecs
Factors extrínsecs
L’erosió provoca sensibilitat dental, canvis estètics i un major risc de fractures. La seua detecció precoç és fonamental per a evitar danys irreversibles. Bruxisme: estrényer o grinyolar les dentsEl bruxisme és una activitat involuntària que consistix a estrényer o grinyolar les dents. Pot produir-se durant el dia o durant el somni i és relativament freqüent en persones amb discapacitat intel·lectual, trastorns neurològics o determinades alteracions genètiques. Entre les seues conseqüències destaquen:
A més de factors emocionals i psicològics, en alguns pacients poden intervindre alteracions neurològiques, genètiques o oclusals. El diagnòstic precoç permet instaurar mesures de protecció que reduïsquen el mal dental a llarg termini. Bavege o incontinència salivalEl bavege és un problema freqüent en persones amb paràlisi cerebral, malalties neurològiques, retarde intel·lectual o trastorns motors. Encara que moltes vegades s’associa a una producció excessiva de saliva, en realitat sol estar relacionat amb dificultats per a controlar la musculatura oral i realitzar una deglució eficaç. Entre les causes més freqüents trobem:
A més de l’impacte estètic i social, el bavege pot afavorir irritacions cutànies, infeccions i dificultats en la vida diària. Per això, sol requerir un abordatge multidisciplinari en el qual participen odontòlegs, logopedes, fisioterapeutes i altres professionals sanitaris. La importància de la prevenció i les revisions periòdiquesLes persones amb discapacitat presenten necessitats específiques que requerixen una atenció odontològica individualitzada. La prevenció continua sent la ferramenta més eficaç per a evitar l’aparició de complicacions i millorar la qualitat de vida. Algunes recomanacions bàsiques inclouen:
La càries, la malaltia periodontal, la *halitosis, els traumatismes, l’erosió dental, el bruxisme i el bavege són algunes de les patologies bucodentals més freqüents en pacients amb discapacitat. Moltes d’elles poden previndre’s o controlar-se mitjançant una atenció odontològica primerenca, revisions regulars i una adequada educació en salut oral. Perquè una boca sana no sols millora la funció masticatòria o l’estètica. També contribuïx a una millor nutrició, una major comoditat, una millor comunicació i, en definitiva, una millor qualitat de vida. |  |
Avís Legal