Tant els ossos com les dents poden ser modelats amb facilitat en la infància. Un diagnòstic precoç de problemes bucodentals relacionats amb la necessitat d’ortodòncia és un factor decisiu per a l’èxit del tractament.

Gràcies a l’atenció precoç, l’ortodoncista és capaç d’identificar  problemes i disfuncionalidades vinculades amb la posició dental i òssia, i, llavors, iniciar un tractament efectiu que permeta corregir-les com més prompte millor. D’esta manera, s’aferma la salut oral del xiquet o la xiqueta, i per extensió, també la seua salut general.

Mentres el xiquet es troba en l’etapa de creixement, és possible modificar i corregir el desenrotllament del maxil·lar, que juga un paper fonamental en la correcta posició de les dents. En guiar el desenrotllament del maxil·lar i la mandíbula en la infància, quan es té major plasticitat, és possible evitar intervencions quirúrgiques en el futur.

Quan s’ha d’emportar a un xiquet o xiqueta a l’ortodoncista per primera vegada, s’ha convertit en un dubte freqüent entre els pares. Esta preocupació és una mostra de com ha incrementat la conscienciació entorn de la salut oral al llarg dels anys, així com el valor que se li dona a tindre un somriure sa. D’acord amb la SEDE (Societat Espanyola d’Ortodòncia i Ortopèdia Dentofacial), l’edat recomanada per a visitar per primera vegada a l’ortodoncista se situa al voltant dels sis anys no havent-se de retardar molt més.

Per què l’ortodòncia és important per a la salut bucodental?

L’ortodòncia corregix la posició dels maxil·lars, les formes de les arcades dentàries i les alteracions en el desenrotllament. Gràcies a l’ortodòncia, així mateix, és possible augmentar l’encaix de les dents. Unes dents ben alineades conduïxen a una millor mossegada. També afavorixen a la higiene oral en facilitar el raspallat, prevenint l’aparició de càries i malalties de les genives.

La finalitat de l’ortodòncia en la majoria dels casos és millorar la funcionalitat de la boca, la qual cosa repercutix positivament en la salut oral i l’estètica facial. Al seu torn, la millora de la salut oral afavorix al manteniment d’una bona salut general ja que alguns problemes en altres àrees del cos troben el seu origen en disfuncions bucals.

Indicis per a portar a un xiquet o xiqueta a l’ortodoncista

Existixen alguns indicis que alerten sobre la necessitat de portar a un xiquet o xiqueta a l’ortodoncista davant la possibilitat de maloclusió o altres problemes bucodentals que no cal passar per alt:

• Quan el xiquet o la xiqueta obri la boca s’observa una desviació en la mandíbula.
• La mandíbula té una grandària superior a la mitjana.
• En engolir o en parlar, el xiquet o xiqueta situa la llengua entre els incisius.
• S’observen problemes i/o dificultats per a mastegar o mossegar aliments.
• Les dents de llet han tardat molt a caure’s, o per contra, han caigut massa prompte, havent de fer-ho entre els 6 i els 9 anys.
• Les dents permanents tarden en excés a eixir.
• Mentres dorm, el xiquet o xiqueta ronca o es produïxen apnees del son.
• Existix apiñamiento dental.
• S’observa que els incisius superiors estan especialment inclinats o sobreïxen de la boca.
• El xiquet o la xiqueta respira per la boca en lloc de fer-ho pel nas, la qual cosa pot implicar que s’estiga produint mossegada oberta i els llavis no tanquen adequadament.
• Hi ha problemes en la parla o en la pronunciació.
• Obrir i tancar la boca produïx soroll.
• Xuplar-se el dit pot provocar deformacions en la boca, per tant si el xiquet o xiqueta té o ha tingut l’hàbit de fer-lo durant molt de temps, podrien haver-se ocasionat desviacions en la posició de les dents (les més comunes tenen a veure amb el fet que els incisius superiors es moguen cap avant i els inferiors cap arrere).

La detecció precoç de problemes relacionats amb la salut bucodental afavorixen al fet que hi haja èxit en el tractament, per tant es recomana parar atenció als senyals d’alerta, per a, així, poder iniciar el tractament oportú com més prompte millor.